Esta es la canción que me despierta cada mañana en Brighton. Un campo de fresas…aquí también hay fresas, pero no creo que sean mejor que las del pueblo, las de Huelva (o alomejor las importan de allí, porque aquí casi todo viene de fuera). Las judías verdes vienen de Mozambique, hay cosas que no tienen sentido, ya que incluso son más baratas que las cultivadas en el país. Un campo de fresas… con su sol, y ese aroma a campo, a pino y eucalipto…
No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
No fa falta que ataquis amb tantes respostes,
tenc preguntes per copar quatre segles d’escorça.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
De vegades me passa que t’estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
De vegades me passa que t’estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
(Àntonia Font)
Poco hecho 
Me encanta!!!!